POEMA MARIA MUSQUERA:tramuntana forta i freda a l'hivern

 Aquest matí bufa amb força la tramuntana al Far de Sarnella al Port de la Selva. A la tarda, a casa,  escric paraules tímides del que sento davant d'aquest mar enfurismat, atrevit , arrauxat  i quan acabo d'escriure el meu "pensament", recordo que entre els meus  llibres, s'amaguen els poemes d'una dona del Port de la Selva, la Maria Musquera. No la vaig conèixer, però si al seu fills pel quals tinc un sentiment  entranyable.  Llegeixo els poemes de la Maria, dona, poeta i mare que amb molta delicadesa va escriure moltes poesies dedicades al poble on va viure amb el seu marit i fills.
Des d'aquí vull fer-li el meu petit homenatge, perquè penso que persones senzilles i humils han escrit poemes molt bells . Per que les seves paraules no caiguin en l'oblit he  transcrit un dels seus poemes dedicats a la tramuntana.

   Tramuntana forta i freda a l'hivern

Forta i freda arrissa l'aigua

avui d'un color gris plom.

La faixa d'escuma sembla

per un pintor dibuixada,

de tant en tant s'alça

formant brolladors.

Avui no hi són les gavines

sols se'n veu alguna

volant contra el vent,

deixant-se gronxar, sense destí,

pel furiós vendaval.

Tal volta, en un moment inesperat, 

trobarà la gavina un lloc avinent

per deixar passar el temporal,

i així amb calma, tornar a volar.

Quin destí pot tenir el vol d'aquesta au?

Sobreviure i lluitar, esperant la primavera.

Estacions. Maria Musquera.

LA TRAMUNTANA AL PORT DE LA SELVA

Añadir leyenda

    Matí de Tramuntana al Far del Port de la Selva.Fotografia Toni Paltré

Vent de Tramuntana

Roca de força arrelada a la mar

vent ferotge que arranques el mal.

Surto al matí i el vent em remou 

tota per dins.

La Tramuntana freda,

em sotraga,

s'arrapa al meu cos 

em llença a la vida,

i quan veig la força 

de les aigües enterbolides

sento que la blavor del mar

s'ha transformat en ràbia.

La mateixa que jo sento

quan tanco els ulls amb força,

pel que no he dit, 

pel que he sentit

                                                                                                                        AGNÈS

CINEMA D'AVENTURA I MUNTANYA A FIGUERES

MADRE CORAJE per la COMPANYIA ATALAYA

Fa unes setmanes Madre Coraje és representava al Teatre Jardí de Figueres. Una posada en escena dinàmica, vital i de gran actualitat. Impressiona certs moments del muntatge, i més quan penses que encara que escrita ja fa temps , el seu dramatisme és molt real.

http://www.atalaya-tnt.com/madrecoraj/

LA SAL DE LA TIERRA

Ahir al vespre vaig veure "La Sal de la Tierra", molt recomanable. Pero quan poc a poc vas endinsan-te en els reportatges de fotografia et sembla tant increïble que el món sigui així...saps que hi han guerres, saps que hi ha fan, misèria, però veure a traves dels ulls de Sebastia Salgado, no tens paraules per expressar la vergonya que se sent de pertanye a l'especie humana, aquella que diu que com inteligents, que tenim el do de la paraula. Salgado ens fa obrir els ulls, ens ofereix, asseguts comodament al sillo dels cinema, un món de terror, de misèria, de probresa, de injusticia, de genocidis, sempre davant dels més febles, sense poder defensar-se. Sap captar les mirades, de solitud , de tendresa, de desempar , d'abandó... un surt del cinema en l'ànima encongida i pensant que puc fer jo des de la meva petitesa humana

TOCANT EL SILENCI

Diumenge vaig estar a Albanyà, espai de rius i gorgs. Varem decidir pujar , amb el cotxe , totes les corbes que et fan arribar fins al nucli de Bassegoda. Poc a poc vas pujant , un camí i uns boscos que t'atrapen des del primer moment. Pocs cotxes circulen per la carretera i vas tenint la sensació de que t'endinses en un camí que sembla aïllat de tothom. Arriba al refugi de "Can Galan" i observa amb temps el paisatge , vaig tenir la sensació que podia tocar el silenci.


TOCANT EL SILENCI

Silenci arran de terra,

paradís amarat de verd.

Silenci que es filtra

a la meva ànima

per emmudir el meu pensament.

Tocant el silenci al Bassegoda

arribo a la profunditat del meu ser.

Tocant el silenci

amb la llum del dia

sento la vida allà mateix.

                                                          Agnès

www.flickr.com

Añadir leyenda

RELATOS SALVAJES

Pel.licula sorprenent, sis relats independents , que no ens deixen respirar  durant tota la pel.licula. Entre ells no tenen lligams. L'únic que els uneix és la  resposta violenta de cada personatge davant de situacions que han de fer front.  peró quan se'ls hi acaba la paciència la seva resposta és portada als límits, aquests són violents, fora de lloc i durs. ¨Què faries tu davant de cada situació?

Segons la web de pel.licules filmaffiniyt és una pel.licula que no hem de deixar perdre

Informació "André i Dorine"

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/01/08/actualidad/1389213407_846055.html

En aquest enllaç podreu veure un video i llegir una bona crítica.

Teatre: André i Dorine

 Divendres passat vaig tenir el plaer de poder veure l'obra de teatre "André i Dorine" a la Sala de laCate a Figueres. Feia temps que una obra de teatre no m'emociona tant. Quan els actors van saludar , tot el públic els varem aplaudir drets, emocionats i alguns amb llàgrimes als ulls. Els actors van saber arribar a l'ànima de l'espectador i aixó no passa massa sovint.
En aquest enllaç trovareu explicat el resum de l'obra i molts altres detalls. Va estar molt be la trobada que despres varem tenir públic i actors per fer un intercanvi d'expressions.
Una de les coses més espectaculars de l'actuació es que tota la narració va esser gestual. No hi havien paraules. En aquesta obra utilitzen la máscara, realitzades per l'actriu que fa de Dorine, i és el cos que parla, els gestos, les accions són pures , netes, i expressen tot alló que volen. Les paraules s'han fet gest.

L'obra ens parla de la malatia del Alzehimer, de les seves fases, de l'enfrotament tant del malalt, com dels que estan al costat, però passat els dies he pensat que és una història d'amor profunda, i que malgrat acceptar una malatia d'aquest tipus o altre és un cop molt dur, crec que lúnica manera de superar-la amb la parella o l'entorn es si anteriorment hi ha hagut enamorament, amor profund, estimació cap a l'altre.

Si teniu oportunitat , o si en la vostra ciutat o localitat la fan , de veritat, no us la perdeu.

les primeres paraules