LA SAL DE LA TIERRA

Ahir al vespre vaig veure "La Sal de la Tierra", molt recomanable. Pero quan poc a poc vas endinsan-te en els reportatges de fotografia et sembla tant increïble que el món sigui així...saps que hi han guerres, saps que hi ha fan, misèria, però veure a traves dels ulls de Sebastia Salgado, no tens paraules per expressar la vergonya que se sent de pertanye a l'especie humana, aquella que diu que com inteligents, que tenim el do de la paraula. Salgado ens fa obrir els ulls, ens ofereix, asseguts comodament al sillo dels cinema, un món de terror, de misèria, de probresa, de injusticia, de genocidis, sempre davant dels més febles, sense poder defensar-se. Sap captar les mirades, de solitud , de tendresa, de desempar , d'abandó... un surt del cinema en l'ànima encongida i pensant que puc fer jo des de la meva petitesa humana