ELS CAMI A DALT DELS CANONS DE COLERA

Colera- La Muntanya dels Canons

Muntanya dels Canons-Colera

Muntanya dels Canons

Els cànons a dalt de la muntanya

 resten alerta, immòbils  al pas del temps.

Ja no fan mal a ningú,

i ara sols els queda mirar al mar,

dia i nit, nit i dia.

Es pregunten perquè vam disparar?

A qui vam fer mal?

Per això s'han quedat muts,

aferrats a la terra de tramuntana,

embolicats pel seu vent cru,

tant a l'hivern com a l'estiu.

Els canons fan silenci,

i sols els calma la pena i el dolor

de les morts nocturnes,

la mar calmada d'aquest matí.

(Agnès- 28-12-2015)

Mostra de muntanya a Figueres

MOSTRA DE CINEMA D'AVENTURA I MUNTANYA . FIGUERS 2015

Un any més ser present a la mostra ens pot fer adonar de les il·lusions, de com altres persones, fan de la seva vida un projecte diferent, valent, arriscat i sorprenent.

St Onofre, veu l'Empordà

St. Onofre. (Palau Savardera)

Diumenge passat , juntament amb una colla d'amics, vam anar caminant des del Mas Ventós fins a St. Onofre. 

Un passeig curt i de fàcil fer, des del Mas Ventós fins a l'ermita, passejada plana . La vaig fer amb companyia de bons amics parlant de les nostres coses i observant un paisatge impressionat i majestuós.

St Onofre veu l'Empordà

Des d'aquí dalt veig l'infinit del mar,
quedo perplexa del silenci.
M'atreveixo a asseure
amb els peus penjats
en una roca per mirar la immensitat,
i tinc la impressió de que estic flotant
davant de l'Empordà.

Estic a St. Onofre, una ermita
petita, blanca, dalt d'un penya-segat.
I penso: quin privilegi te aquest sant
de mirar-se cada dia la plana i el mar.

Tanco els ulls per poder guardar
en la meva fràgil memòria
la senzillesa i alhora la exuberància
d'aquest paisatge.

Així quan estigui reclosa
en els meus pensaments,
pugui obrir-los
i tenir la il·lusió de reviure
aquell moment.

ELS ARBRES DE CERET

ELS ARBRES DE CERET


Els arbres de Céret  toquen el cel,
i les fulles dels arbres fan de sostre.
Els troncs majestuosos desfilen
per l'avinguda en pujada.
I jo camino tranquil.la, segura
que ells protegeixen els meus neguits.

L'avinguda d'arbres de Ceret convida
a passejar, en el mati fresc d'un dissabte de mercat.

Els arbres de Céret muts, segur que guarden
els secrets de tota la vila,
el xiuxiueig dels passejants,
i les parades acolorides de tos els dissabtes

M'agrada aquesta avinguda
ara que s'ha quedat sola, nua,
perquè així es respira força,
just el que a mi em manca.

Per això miro els arbres de Ceret,
per sentir-me com ells .

Agnès

paraules en silenci

Les paraules han restat en silenci
per mandra, per ignorància informàtica,
per por de no ser llegit.

Les paraules han estat amagades
fa molt de temps
i si ens atrevim de nou a començar?

Les paraules han estat darrera núvols negres
com una mentira per no deixar sortir el sol

Agnès