Els arbres de Céret toquen el cel,
i les fulles dels arbres fan de sostre.
Els troncs majestuosos desfilen
per l'avinguda en pujada.
I jo camino tranquil.la, segura
que ells protegeixen els meus neguits.
L'avinguda d'arbres de Ceret convida
a passejar, en el mati fresc d'un dissabte de mercat.
Els arbres de Céret muts, segur que guarden
els secrets de tota la vila,
el xiuxiueig dels passejants,
i les parades acolorides de tos els dissabtes
M'agrada aquesta avinguda
ara que s'ha quedat sola, nua,
perquè així es respira força,
just el que a mi em manca.
Per això miro els arbres de Ceret,
per sentir-me com ells .
Agnès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada