Tú i el mar

Quan mires el mar

torno a recordar els moments de la teva infantesa,

dalt de la barca mirant el mar infinit

com si volguessis abraçar amb els teus ulls foscos

el futur mar inabastable,

com si t'entreguessis a la vida despullat de totes les paraules absurdes.

Ara tornes a mirar, a observar, a voler deixar empremta i

estic segura que per a tu, potser, també és tornar a la infantesa.

En aquest moment sento alegria per veure't endinsat en el mar

en un dia gris i quasi plujos, on el mar reflecteix la teva ànima fill meu.

Cap Ras

CAP RAS-
No trobaré el mar en la foscor dels meus pensaments,
no trobaré el mar en les paraules buides
no trobaré el mar en les portes tancades
el mar hi és, sempre hi és...
Sols cal anar-lo a cercar, tan es el dia o la nit que faci,
tempesta, sol, boira, o pluja...
Però quan estic lluny de la seva blavor,
sento enyor i aleshores es quan tanco els ulls
i el puc sentir i veure, com el matí a Cap Ras.

POESIA DE LA JOANA RASPALL

Fa pocs dies, pel meu aniversari, les meves amigues empordaneses, em van regalar un llibre de poemes de la Joana Raspall. Sabien que  m'agradaven els contes, però mai els hi havia dit que tenia interés per la poesia de la Joana Raspall. Va ésser un sorpresa molt feliç. Per una part, per la seva sensibilitat de triar aquest llibre magnífic i segona per pensar una estona en que em podrien regalar i per tant, aturar-se a pensar amb les coses que em podien agradar.

Llegir a a la Joana Raspall és un aprenentatge de la llengua, de les paraules, i de com el sentiment, l'estimació que sentia per les coses del seu voltan es  veun reflexat en aquests poemes. No us el perdeu , es una petita meravella. Per llegir per un  mateix, per llegir a l'escola, per llegir als  altres menuts de la casa. Un llibre per gaudir de les paraules ben dites, precises, que traspuen pensaments respectuosos i amorosos de tot el que ens envolta. Gràcies Joana Raspall per la teva poesia que resta amb nosaltres.

IMPRESSIONS D'UN PAISSATGE

St. Pere de Rodes i Port de la Selva

Cada pas que dono per la carena descobreixo la infinitat del paisatge.

Des d'aquí a dalt, tot sembla perfecte, les ombres del monestir amaguen els secrets més antics, com els meus, que són petits i humans. Aquest matí les muntanyes verdes estan vibrant i et fan adonar de la presència de la vida malgrat els contratemps, els mals moments i les inseguretats que tenim les persones.

El monestir ferm, present, altiu, observant les vides que han passat al seu voltant. El miro, tanco els ulls, i el sol escalfa el meu rostre. Intento pensar com era la vida al monestir, com era la vida al poblat de St. Helena. I tot fuig del meu voltant per un moment, per sentir les veus de qui havia estat en aquelles terres abans que jo.

I obro els ulls i el blau intens, difuminat, quasi no em permet veure l'horitzó perfecte que intueixo present. El mar, n'estic tan enamorada del mar, de la seva intensitat i grandesa que em deixa sempre muda de paraules.

Sols puc dir que sempre, sigui des d'on miro el mar, em captiva per sempre més.

(Passeig per la carena de St. Helena a Sant Salvador 1-Novembre-2016

DELTA DE L'EBRE

DELTA DE L'EBRE: entre la terra i el mar

Miro el paisatge, intensament,

el percebo en el meu cos,

i intento calcar-lo en els meus ulls

perquè no se m'esborri.

Fins quan recordaré de forma intacta

el que veig, el que sento, el que oloro, el que trepitjo?

Visc intensament el paisatge, en una presència viva

i trobo tanta bellesa, que la meva ànima no pot entendre que hi hagi crueltat i violència.

Aleshores em pregunto, on sóc, en quin món més mesquí visc?

I el vent no em respon...

Però torno a alça els ulls i veig la natura viva , intensa i el meu fill buscant el seu horitzó

i aleshores sento un nou moment de felicitat,

i amb això en tinc prou.

AGNÈS

PLATJA DEL TRABUCADOR

UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG

UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG- 

Grup de teatre Les Antonietes

El 19 Març  a la Sala la Cate de Figueres , el grup de teatre les Antonietes ens ofereixen Un tramvia anomenat desig. Passió, força, tendresa, flebesa, amor, violència, abandó, mentira, veritat.

Desprès d'un temps aquestes paraules són les que em suggereixen l'obra . M'impacta escenes de violència, pero al mateix temps la tendresa i l'amor que busca una de les protagonistes.

Tots cerquem l'amor, la relació amb els altres, la mirada dels altres....

LA FUNCIONAL TEATRE. A QUI NO PAGA NI DEU-

LA FUNCIONAL TEATRE - QUI NO PAGA NI DEU

TEATRE BESCANO. CONILLET

TEATRE BESCANÓ. "CONILLET". Clara Segura.

El divendres 1 d'Abril a la nit la Clara Segura va fer una brillant interpretació posant el seu cos, la seva veu i  la seva anima a una dona, mare dels nostres díes.
Sóc poc objectiva. La Clara Segura, m'enamora, m'agrada la seva força interpretativa, el que fa t'ho creus, ho viu intensament i fa que el teatre, la seva màgia, sigui del tot certa. Ets creus el que el personatge sent i viu. 
En aquesta ocasió, ens mostra una dona al límit de les seves forces. Una dona que és treballadora, mare, esposa, i persona. Ens parla de com la dona actual pot viure la seva maternitat i com diu al final de l'obra "jo sola no puc", ens falta responsabilitzar a les parelles, suport institucional, i més xarxa social. Per què encara que volem ser mares, també som persones, dones que necessitem  no "arraconar" les nostres expectatives, les nostres il·lusions...

El text és divertit i empatitzes rapidament en situacions que has pogut viure en primera persona.
La interpretació et fa preguntes, et qüestiona quina mare ets ho has estat, quina persona queda i ets ara.
Però la interpretació va acompanyada per una senzilla escenografia, que impacta i aquesta està molt ben resolta i utilitzada per l'actriu, amb pocs elements sobre l'escenàri pots veure i sentir el que el guió demana.

La direcció, per Marc Martínez, molt ben afinada, segurament ha demanat a l'actriu un treball molt potent, molt des de les entranyes i ella ho ha sabut resoldre.

Des de aquí vull felicitar a en Marc, érem veïns de joves, i ell ja tenia ganes de complir aquest somni, ser actor i director de teatre. Ahir em va fer molt feliç abraçar-lo, i sentir que malgrat els temps que ens ha tocat viure els somnis s'acompleixen.

UNA JORNADA PARTICULAR

ELS CAMI A DALT DELS CANONS DE COLERA

Colera- La Muntanya dels Canons

Muntanya dels Canons-Colera

Muntanya dels Canons

Els cànons a dalt de la muntanya

 resten alerta, immòbils  al pas del temps.

Ja no fan mal a ningú,

i ara sols els queda mirar al mar,

dia i nit, nit i dia.

Es pregunten perquè vam disparar?

A qui vam fer mal?

Per això s'han quedat muts,

aferrats a la terra de tramuntana,

embolicats pel seu vent cru,

tant a l'hivern com a l'estiu.

Els canons fan silenci,

i sols els calma la pena i el dolor

de les morts nocturnes,

la mar calmada d'aquest matí.

(Agnès- 28-12-2015)

Mostra de muntanya a Figueres

MOSTRA DE CINEMA D'AVENTURA I MUNTANYA . FIGUERS 2015

Un any més ser present a la mostra ens pot fer adonar de les il·lusions, de com altres persones, fan de la seva vida un projecte diferent, valent, arriscat i sorprenent.

St Onofre, veu l'Empordà

St. Onofre. (Palau Savardera)

Diumenge passat , juntament amb una colla d'amics, vam anar caminant des del Mas Ventós fins a St. Onofre. 

Un passeig curt i de fàcil fer, des del Mas Ventós fins a l'ermita, passejada plana . La vaig fer amb companyia de bons amics parlant de les nostres coses i observant un paisatge impressionat i majestuós.

St Onofre veu l'Empordà

Des d'aquí dalt veig l'infinit del mar,
quedo perplexa del silenci.
M'atreveixo a asseure
amb els peus penjats
en una roca per mirar la immensitat,
i tinc la impressió de que estic flotant
davant de l'Empordà.

Estic a St. Onofre, una ermita
petita, blanca, dalt d'un penya-segat.
I penso: quin privilegi te aquest sant
de mirar-se cada dia la plana i el mar.

Tanco els ulls per poder guardar
en la meva fràgil memòria
la senzillesa i alhora la exuberància
d'aquest paisatge.

Així quan estigui reclosa
en els meus pensaments,
pugui obrir-los
i tenir la il·lusió de reviure
aquell moment.

ELS ARBRES DE CERET

ELS ARBRES DE CERET


Els arbres de Céret  toquen el cel,
i les fulles dels arbres fan de sostre.
Els troncs majestuosos desfilen
per l'avinguda en pujada.
I jo camino tranquil.la, segura
que ells protegeixen els meus neguits.

L'avinguda d'arbres de Ceret convida
a passejar, en el mati fresc d'un dissabte de mercat.

Els arbres de Céret muts, segur que guarden
els secrets de tota la vila,
el xiuxiueig dels passejants,
i les parades acolorides de tos els dissabtes

M'agrada aquesta avinguda
ara que s'ha quedat sola, nua,
perquè així es respira força,
just el que a mi em manca.

Per això miro els arbres de Ceret,
per sentir-me com ells .

Agnès

paraules en silenci

Les paraules han restat en silenci
per mandra, per ignorància informàtica,
per por de no ser llegit.

Les paraules han estat amagades
fa molt de temps
i si ens atrevim de nou a començar?

Les paraules han estat darrera núvols negres
com una mentira per no deixar sortir el sol

Agnès

DONES COM JO

T DE TEATRE "DONES COM JO" 

Ahir al vespre al Teatre Museu Jardí de Figueres a les 21 hores, es va representar la comèdia "Dones Com Jo". Interpretada pel Grup T de Teatre i escrita i dirigida per Pau Miró. T de Teatre,  grup de teatre format per quatre actrius, ens interpreta l'arribada de quatre dones a la cinquantena d'anys. Totes elles amaguen algun fet , una situació de vida determinada que fa que arriba als 50 anys sigui més complicat, ja no tan sols per que el cos es diferent, o perquè no hi ha tant de sexe en les seves parelles. com elles diuen, si no  perquè totes elles, dones amb estudis es troben en situacions complexes i no saben que fer per desfer-se d'elles. Volen desapareix per un temps ,però  i desprès què?

Amb un toc d'humor, e ironia també es pot entreveure com les dones enfronten les noves situacions i com veuen que els seus mons són ben diferents del que havien imaginat, però això si es presenten a un concurs de ball, perquè a la vida també hem de trobar moments de fer bogeries, com quan tots hem sigut joves.

Interpretada amb molta frescor per les quatre actrius, i encara que amb la ironia que les caracteritza, ens deixen anar algunes veritats, i es pot entreveure clarament els moments tràgics de cadascuna d'elles. Segurament molts dels que hi erem ahir a la platea del teatre vam riure, però també varem mig somriure pensant, jo he passat per el que hem diuen aquestes dones o be conec algú que hi està passant. Es més segur que en la situació actual en la que vivim moltes dones superen la ficció que hi ha varem veure.

VISITA AL MUSEU DE L'EXILI

Avui diumengue i amb una tramuntanada espectacular he anat al Museu de l'Exili a la Jonquera.
El cel d'un blau intens, amb uns núvols blancs allargats inmensos ha estat l'espectacle que el cel  m'ha ofert de camí cap al museu.
Totes les vegades que he anat al MUME de camí  m'he anat imaginant com es deurien sentir les persones  que el 26 de Gener de l'any 1936 marxaven provocant un èxode massiu.
Doncs avui amb aquest ambient tant empordanes m'he disposat a endinsar-me un cop més  a les viviències que els nostres avantpassats, varem viure. Avui al MUME hi havia dues exposicons dignes de veure, dignes d'ésser mencionades.

Una  d'en Josep Narro, il.lustrador nascut a Barcelona l'any 1902. En Josep Narro va èsser internat en els camps de concentració de França. La seva sensibilitat ens ha deixat una exposició que es presenta per primera vegada. En ella ens tramet l'horror dels camps, la tristesa, l'abatiment, la mort dels més febles, els infants. Amb un traç net, polid, senzill, però que sap transmetre la vivencia més cruel que les persones poden patir l'aillament, el patiment de l'èxili, i la mort.

ANDORRA. LA FUNCIONAL TEATRE. FIGUERES

A finals de Desembre, vaig assistir a veure La Funcional companyia de teatre de Figueres , que aquest any han cel.lebrat la seva trajectoria de 25 anys d'existència. Puc dir que l'obra "Andorra" de Max Frisch (1961) em va emocionar i em va arribar a la pell, els ulls se'm van enterboli amb llàgrimas per la interpretació dels seus personatges , em van fer creure que era veritat, que el que estava veient estava passant a les persones que ho interpretaven. En l'obra l'autor Msx Frisch possava de manifest molts temes que actulament vivim , escoltem o llegim: les injusticies, la violació d' una jove, per tant malgrat el temps que ha passat de la seva publicació ens molts moments semblava que parlessin i em vinguessin paralelismes amb la situació actual, intolerancia, inmigració, falsetat de les persones, la hipocresia. Tota la representació destaca tambè l'escenografia aconseguida, les llums, la part audiovisual. Com sempre en les obres que he vist de la Funcional no m'han defraudat,hem de tenir en compte que es un grup amateur, pero que crec que al portar tants anys, el tipus d'obres representades, el seu compromis en el mon de la cultrua i del teatre, ja es poden considerar professionals. Gràcies per donar-nos, i apropar-nos a la realitat, per fer-me sentir i emocionar.

POEMA MARIA MUSQUERA:tramuntana forta i freda a l'hivern

 Aquest matí bufa amb força la tramuntana al Far de Sarnella al Port de la Selva. A la tarda, a casa,  escric paraules tímides del que sento davant d'aquest mar enfurismat, atrevit , arrauxat  i quan acabo d'escriure el meu "pensament", recordo que entre els meus  llibres, s'amaguen els poemes d'una dona del Port de la Selva, la Maria Musquera. No la vaig conèixer, però si al seu fills pel quals tinc un sentiment  entranyable.  Llegeixo els poemes de la Maria, dona, poeta i mare que amb molta delicadesa va escriure moltes poesies dedicades al poble on va viure amb el seu marit i fills.
Des d'aquí vull fer-li el meu petit homenatge, perquè penso que persones senzilles i humils han escrit poemes molt bells . Per que les seves paraules no caiguin en l'oblit he  transcrit un dels seus poemes dedicats a la tramuntana.

   Tramuntana forta i freda a l'hivern

Forta i freda arrissa l'aigua

avui d'un color gris plom.

La faixa d'escuma sembla

per un pintor dibuixada,

de tant en tant s'alça

formant brolladors.

Avui no hi són les gavines

sols se'n veu alguna

volant contra el vent,

deixant-se gronxar, sense destí,

pel furiós vendaval.

Tal volta, en un moment inesperat, 

trobarà la gavina un lloc avinent

per deixar passar el temporal,

i així amb calma, tornar a volar.

Quin destí pot tenir el vol d'aquesta au?

Sobreviure i lluitar, esperant la primavera.

Estacions. Maria Musquera.

LA TRAMUNTANA AL PORT DE LA SELVA

Añadir leyenda

    Matí de Tramuntana al Far del Port de la Selva.Fotografia Toni Paltré

Vent de Tramuntana

Roca de força arrelada a la mar

vent ferotge que arranques el mal.

Surto al matí i el vent em remou 

tota per dins.

La Tramuntana freda,

em sotraga,

s'arrapa al meu cos 

em llença a la vida,

i quan veig la força 

de les aigües enterbolides

sento que la blavor del mar

s'ha transformat en ràbia.

La mateixa que jo sento

quan tanco els ulls amb força,

pel que no he dit, 

pel que he sentit

                                                                                                                        AGNÈS

CINEMA D'AVENTURA I MUNTANYA A FIGUERES

MADRE CORAJE per la COMPANYIA ATALAYA

Fa unes setmanes Madre Coraje és representava al Teatre Jardí de Figueres. Una posada en escena dinàmica, vital i de gran actualitat. Impressiona certs moments del muntatge, i més quan penses que encara que escrita ja fa temps , el seu dramatisme és molt real.

http://www.atalaya-tnt.com/madrecoraj/

LA SAL DE LA TIERRA

Ahir al vespre vaig veure "La Sal de la Tierra", molt recomanable. Pero quan poc a poc vas endinsan-te en els reportatges de fotografia et sembla tant increïble que el món sigui així...saps que hi han guerres, saps que hi ha fan, misèria, però veure a traves dels ulls de Sebastia Salgado, no tens paraules per expressar la vergonya que se sent de pertanye a l'especie humana, aquella que diu que com inteligents, que tenim el do de la paraula. Salgado ens fa obrir els ulls, ens ofereix, asseguts comodament al sillo dels cinema, un món de terror, de misèria, de probresa, de injusticia, de genocidis, sempre davant dels més febles, sense poder defensar-se. Sap captar les mirades, de solitud , de tendresa, de desempar , d'abandó... un surt del cinema en l'ànima encongida i pensant que puc fer jo des de la meva petitesa humana

TOCANT EL SILENCI

Diumenge vaig estar a Albanyà, espai de rius i gorgs. Varem decidir pujar , amb el cotxe , totes les corbes que et fan arribar fins al nucli de Bassegoda. Poc a poc vas pujant , un camí i uns boscos que t'atrapen des del primer moment. Pocs cotxes circulen per la carretera i vas tenint la sensació de que t'endinses en un camí que sembla aïllat de tothom. Arriba al refugi de "Can Galan" i observa amb temps el paisatge , vaig tenir la sensació que podia tocar el silenci.


TOCANT EL SILENCI

Silenci arran de terra,

paradís amarat de verd.

Silenci que es filtra

a la meva ànima

per emmudir el meu pensament.

Tocant el silenci al Bassegoda

arribo a la profunditat del meu ser.

Tocant el silenci

amb la llum del dia

sento la vida allà mateix.

                                                          Agnès

www.flickr.com

Añadir leyenda

RELATOS SALVAJES

Pel.licula sorprenent, sis relats independents , que no ens deixen respirar  durant tota la pel.licula. Entre ells no tenen lligams. L'únic que els uneix és la  resposta violenta de cada personatge davant de situacions que han de fer front.  peró quan se'ls hi acaba la paciència la seva resposta és portada als límits, aquests són violents, fora de lloc i durs. ¨Què faries tu davant de cada situació?

Segons la web de pel.licules filmaffiniyt és una pel.licula que no hem de deixar perdre

Informació "André i Dorine"

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/01/08/actualidad/1389213407_846055.html

En aquest enllaç podreu veure un video i llegir una bona crítica.

Teatre: André i Dorine

 Divendres passat vaig tenir el plaer de poder veure l'obra de teatre "André i Dorine" a la Sala de laCate a Figueres. Feia temps que una obra de teatre no m'emociona tant. Quan els actors van saludar , tot el públic els varem aplaudir drets, emocionats i alguns amb llàgrimes als ulls. Els actors van saber arribar a l'ànima de l'espectador i aixó no passa massa sovint.
En aquest enllaç trovareu explicat el resum de l'obra i molts altres detalls. Va estar molt be la trobada que despres varem tenir públic i actors per fer un intercanvi d'expressions.
Una de les coses més espectaculars de l'actuació es que tota la narració va esser gestual. No hi havien paraules. En aquesta obra utilitzen la máscara, realitzades per l'actriu que fa de Dorine, i és el cos que parla, els gestos, les accions són pures , netes, i expressen tot alló que volen. Les paraules s'han fet gest.

L'obra ens parla de la malatia del Alzehimer, de les seves fases, de l'enfrotament tant del malalt, com dels que estan al costat, però passat els dies he pensat que és una història d'amor profunda, i que malgrat acceptar una malatia d'aquest tipus o altre és un cop molt dur, crec que lúnica manera de superar-la amb la parella o l'entorn es si anteriorment hi ha hagut enamorament, amor profund, estimació cap a l'altre.

Si teniu oportunitat , o si en la vostra ciutat o localitat la fan , de veritat, no us la perdeu.

les primeres paraules