El cel d'un blau intens, amb uns núvols blancs allargats inmensos ha estat l'espectacle que el cel m'ha ofert de camí cap al museu.
Totes les vegades que he anat al MUME de camí m'he anat imaginant com es deurien sentir les persones que el 26 de Gener de l'any 1936 marxaven provocant un èxode massiu.
Doncs avui amb aquest ambient tant empordanes m'he disposat a endinsar-me un cop més a les viviències que els nostres avantpassats, varem viure. Avui al MUME hi havia dues exposicons dignes de veure, dignes d'ésser mencionades.
Una d'en Josep Narro, il.lustrador nascut a Barcelona l'any 1902. En Josep Narro va èsser internat en els camps de concentració de França. La seva sensibilitat ens ha deixat una exposició que es presenta per primera vegada. En ella ens tramet l'horror dels camps, la tristesa, l'abatiment, la mort dels més febles, els infants. Amb un traç net, polid, senzill, però que sap transmetre la vivencia més cruel que les persones poden patir l'aillament, el patiment de l'èxili, i la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada