Avui diumengue i amb una tramuntanada espectacular he anat al Museu de l'Exili a la Jonquera.
El cel d'un blau intens, amb uns núvols blancs allargats inmensos ha estat l'espectacle que el cel m'ha ofert de camí cap al museu.
Totes les vegades que he anat al MUME de camí m'he anat imaginant com es deurien sentir les persones que el 26 de Gener de l'any 1936 marxaven provocant un èxode massiu.
Doncs avui amb aquest ambient tant empordanes m'he disposat a endinsar-me un cop més a les viviències que els nostres avantpassats, varem viure. Avui al MUME hi havia dues exposicons dignes de veure, dignes d'ésser mencionades.
Una d'en Josep Narro, il.lustrador nascut a Barcelona l'any 1902. En Josep Narro va èsser internat en els camps de concentració de França. La seva sensibilitat ens ha deixat una exposició que es presenta per primera vegada. En ella ens tramet l'horror dels camps, la tristesa, l'abatiment, la mort dels més febles, els infants. Amb un traç net, polid, senzill, però que sap transmetre la vivencia més cruel que les persones poden patir l'aillament, el patiment de l'èxili, i la mort.
diumenge, 25 de gener del 2015
dissabte, 3 de gener del 2015
ANDORRA. LA FUNCIONAL TEATRE. FIGUERES
A finals de Desembre, vaig assistir a veure La Funcional companyia de teatre de Figueres , que aquest any han cel.lebrat la seva trajectoria de 25 anys d'existència. Puc dir que l'obra "Andorra" de Max Frisch (1961) em va emocionar i em va arribar a la pell, els ulls se'm van enterboli amb llàgrimas per la interpretació dels seus personatges , em van fer creure que era veritat, que el que estava veient estava passant a les persones que ho interpretaven. En l'obra l'autor Msx Frisch possava de manifest molts temes que actulament vivim , escoltem o llegim: les injusticies, la violació d' una jove, per tant malgrat el temps que ha passat de la seva publicació ens molts moments semblava que parlessin i em vinguessin paralelismes amb la situació actual, intolerancia, inmigració, falsetat de les persones, la hipocresia. Tota la representació destaca tambè l'escenografia aconseguida, les llums, la part audiovisual. Com sempre en les obres que he vist de la Funcional no m'han defraudat,hem de tenir en compte que es un grup amateur, pero que crec que al portar tants anys, el tipus d'obres representades, el seu compromis en el mon de la cultrua i del teatre, ja es poden considerar professionals. Gràcies per donar-nos, i apropar-nos a la realitat, per fer-me sentir i emocionar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)