ELS CAMI A DALT DELS CANONS DE COLERA

Colera- La Muntanya dels Canons

Muntanya dels Canons-Colera

Muntanya dels Canons

Els cànons a dalt de la muntanya

 resten alerta, immòbils  al pas del temps.

Ja no fan mal a ningú,

i ara sols els queda mirar al mar,

dia i nit, nit i dia.

Es pregunten perquè vam disparar?

A qui vam fer mal?

Per això s'han quedat muts,

aferrats a la terra de tramuntana,

embolicats pel seu vent cru,

tant a l'hivern com a l'estiu.

Els canons fan silenci,

i sols els calma la pena i el dolor

de les morts nocturnes,

la mar calmada d'aquest matí.

(Agnès- 28-12-2015)

Mostra de muntanya a Figueres

MOSTRA DE CINEMA D'AVENTURA I MUNTANYA . FIGUERS 2015

Un any més ser present a la mostra ens pot fer adonar de les il·lusions, de com altres persones, fan de la seva vida un projecte diferent, valent, arriscat i sorprenent.

St Onofre, veu l'Empordà

St. Onofre. (Palau Savardera)

Diumenge passat , juntament amb una colla d'amics, vam anar caminant des del Mas Ventós fins a St. Onofre. 

Un passeig curt i de fàcil fer, des del Mas Ventós fins a l'ermita, passejada plana . La vaig fer amb companyia de bons amics parlant de les nostres coses i observant un paisatge impressionat i majestuós.

St Onofre veu l'Empordà

Des d'aquí dalt veig l'infinit del mar,
quedo perplexa del silenci.
M'atreveixo a asseure
amb els peus penjats
en una roca per mirar la immensitat,
i tinc la impressió de que estic flotant
davant de l'Empordà.

Estic a St. Onofre, una ermita
petita, blanca, dalt d'un penya-segat.
I penso: quin privilegi te aquest sant
de mirar-se cada dia la plana i el mar.

Tanco els ulls per poder guardar
en la meva fràgil memòria
la senzillesa i alhora la exuberància
d'aquest paisatge.

Així quan estigui reclosa
en els meus pensaments,
pugui obrir-los
i tenir la il·lusió de reviure
aquell moment.

ELS ARBRES DE CERET

ELS ARBRES DE CERET


Els arbres de Céret  toquen el cel,
i les fulles dels arbres fan de sostre.
Els troncs majestuosos desfilen
per l'avinguda en pujada.
I jo camino tranquil.la, segura
que ells protegeixen els meus neguits.

L'avinguda d'arbres de Ceret convida
a passejar, en el mati fresc d'un dissabte de mercat.

Els arbres de Céret muts, segur que guarden
els secrets de tota la vila,
el xiuxiueig dels passejants,
i les parades acolorides de tos els dissabtes

M'agrada aquesta avinguda
ara que s'ha quedat sola, nua,
perquè així es respira força,
just el que a mi em manca.

Per això miro els arbres de Ceret,
per sentir-me com ells .

Agnès

paraules en silenci

Les paraules han restat en silenci
per mandra, per ignorància informàtica,
per por de no ser llegit.

Les paraules han estat amagades
fa molt de temps
i si ens atrevim de nou a començar?

Les paraules han estat darrera núvols negres
com una mentira per no deixar sortir el sol

Agnès

DONES COM JO

T DE TEATRE "DONES COM JO" 

Ahir al vespre al Teatre Museu Jardí de Figueres a les 21 hores, es va representar la comèdia "Dones Com Jo". Interpretada pel Grup T de Teatre i escrita i dirigida per Pau Miró. T de Teatre,  grup de teatre format per quatre actrius, ens interpreta l'arribada de quatre dones a la cinquantena d'anys. Totes elles amaguen algun fet , una situació de vida determinada que fa que arriba als 50 anys sigui més complicat, ja no tan sols per que el cos es diferent, o perquè no hi ha tant de sexe en les seves parelles. com elles diuen, si no  perquè totes elles, dones amb estudis es troben en situacions complexes i no saben que fer per desfer-se d'elles. Volen desapareix per un temps ,però  i desprès què?

Amb un toc d'humor, e ironia també es pot entreveure com les dones enfronten les noves situacions i com veuen que els seus mons són ben diferents del que havien imaginat, però això si es presenten a un concurs de ball, perquè a la vida també hem de trobar moments de fer bogeries, com quan tots hem sigut joves.

Interpretada amb molta frescor per les quatre actrius, i encara que amb la ironia que les caracteritza, ens deixen anar algunes veritats, i es pot entreveure clarament els moments tràgics de cadascuna d'elles. Segurament molts dels que hi erem ahir a la platea del teatre vam riure, però també varem mig somriure pensant, jo he passat per el que hem diuen aquestes dones o be conec algú que hi està passant. Es més segur que en la situació actual en la que vivim moltes dones superen la ficció que hi ha varem veure.

VISITA AL MUSEU DE L'EXILI

Avui diumengue i amb una tramuntanada espectacular he anat al Museu de l'Exili a la Jonquera.
El cel d'un blau intens, amb uns núvols blancs allargats inmensos ha estat l'espectacle que el cel  m'ha ofert de camí cap al museu.
Totes les vegades que he anat al MUME de camí  m'he anat imaginant com es deurien sentir les persones  que el 26 de Gener de l'any 1936 marxaven provocant un èxode massiu.
Doncs avui amb aquest ambient tant empordanes m'he disposat a endinsar-me un cop més  a les viviències que els nostres avantpassats, varem viure. Avui al MUME hi havia dues exposicons dignes de veure, dignes d'ésser mencionades.

Una  d'en Josep Narro, il.lustrador nascut a Barcelona l'any 1902. En Josep Narro va èsser internat en els camps de concentració de França. La seva sensibilitat ens ha deixat una exposició que es presenta per primera vegada. En ella ens tramet l'horror dels camps, la tristesa, l'abatiment, la mort dels més febles, els infants. Amb un traç net, polid, senzill, però que sap transmetre la vivencia més cruel que les persones poden patir l'aillament, el patiment de l'èxili, i la mort.

ANDORRA. LA FUNCIONAL TEATRE. FIGUERES

A finals de Desembre, vaig assistir a veure La Funcional companyia de teatre de Figueres , que aquest any han cel.lebrat la seva trajectoria de 25 anys d'existència. Puc dir que l'obra "Andorra" de Max Frisch (1961) em va emocionar i em va arribar a la pell, els ulls se'm van enterboli amb llàgrimas per la interpretació dels seus personatges , em van fer creure que era veritat, que el que estava veient estava passant a les persones que ho interpretaven. En l'obra l'autor Msx Frisch possava de manifest molts temes que actulament vivim , escoltem o llegim: les injusticies, la violació d' una jove, per tant malgrat el temps que ha passat de la seva publicació ens molts moments semblava que parlessin i em vinguessin paralelismes amb la situació actual, intolerancia, inmigració, falsetat de les persones, la hipocresia. Tota la representació destaca tambè l'escenografia aconseguida, les llums, la part audiovisual. Com sempre en les obres que he vist de la Funcional no m'han defraudat,hem de tenir en compte que es un grup amateur, pero que crec que al portar tants anys, el tipus d'obres representades, el seu compromis en el mon de la cultrua i del teatre, ja es poden considerar professionals. Gràcies per donar-nos, i apropar-nos a la realitat, per fer-me sentir i emocionar.