DELTA DE L'EBRE

DELTA DE L'EBRE: entre la terra i el mar

Miro el paisatge, intensament,

el percebo en el meu cos,

i intento calcar-lo en els meus ulls

perquè no se m'esborri.

Fins quan recordaré de forma intacta

el que veig, el que sento, el que oloro, el que trepitjo?

Visc intensament el paisatge, en una presència viva

i trobo tanta bellesa, que la meva ànima no pot entendre que hi hagi crueltat i violència.

Aleshores em pregunto, on sóc, en quin món més mesquí visc?

I el vent no em respon...

Però torno a alça els ulls i veig la natura viva , intensa i el meu fill buscant el seu horitzó

i aleshores sento un nou moment de felicitat,

i amb això en tinc prou.

AGNÈS

PLATJA DEL TRABUCADOR

UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG

UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG- 

Grup de teatre Les Antonietes

El 19 Març  a la Sala la Cate de Figueres , el grup de teatre les Antonietes ens ofereixen Un tramvia anomenat desig. Passió, força, tendresa, flebesa, amor, violència, abandó, mentira, veritat.

Desprès d'un temps aquestes paraules són les que em suggereixen l'obra . M'impacta escenes de violència, pero al mateix temps la tendresa i l'amor que busca una de les protagonistes.

Tots cerquem l'amor, la relació amb els altres, la mirada dels altres....

LA FUNCIONAL TEATRE. A QUI NO PAGA NI DEU-

LA FUNCIONAL TEATRE - QUI NO PAGA NI DEU

TEATRE BESCANO. CONILLET

TEATRE BESCANÓ. "CONILLET". Clara Segura.

El divendres 1 d'Abril a la nit la Clara Segura va fer una brillant interpretació posant el seu cos, la seva veu i  la seva anima a una dona, mare dels nostres díes.
Sóc poc objectiva. La Clara Segura, m'enamora, m'agrada la seva força interpretativa, el que fa t'ho creus, ho viu intensament i fa que el teatre, la seva màgia, sigui del tot certa. Ets creus el que el personatge sent i viu. 
En aquesta ocasió, ens mostra una dona al límit de les seves forces. Una dona que és treballadora, mare, esposa, i persona. Ens parla de com la dona actual pot viure la seva maternitat i com diu al final de l'obra "jo sola no puc", ens falta responsabilitzar a les parelles, suport institucional, i més xarxa social. Per què encara que volem ser mares, també som persones, dones que necessitem  no "arraconar" les nostres expectatives, les nostres il·lusions...

El text és divertit i empatitzes rapidament en situacions que has pogut viure en primera persona.
La interpretació et fa preguntes, et qüestiona quina mare ets ho has estat, quina persona queda i ets ara.
Però la interpretació va acompanyada per una senzilla escenografia, que impacta i aquesta està molt ben resolta i utilitzada per l'actriu, amb pocs elements sobre l'escenàri pots veure i sentir el que el guió demana.

La direcció, per Marc Martínez, molt ben afinada, segurament ha demanat a l'actriu un treball molt potent, molt des de les entranyes i ella ho ha sabut resoldre.

Des de aquí vull felicitar a en Marc, érem veïns de joves, i ell ja tenia ganes de complir aquest somni, ser actor i director de teatre. Ahir em va fer molt feliç abraçar-lo, i sentir que malgrat els temps que ens ha tocat viure els somnis s'acompleixen.