Miro el paisatge, intensament,
el percebo en el meu cos,
i intento calcar-lo en els meus ulls
perquè no se m'esborri.
Fins quan recordaré de forma intacta
el que veig, el que sento, el que oloro, el que trepitjo?
Visc intensament el paisatge, en una presència viva
i trobo tanta bellesa, que la meva ànima no pot entendre que hi hagi crueltat i violència.
Aleshores em pregunto, on sóc, en quin món més mesquí visc?
I el vent no em respon...
Però torno a alça els ulls i veig la natura viva , intensa i el meu fill buscant el seu horitzó
i aleshores sento un nou moment de felicitat,
i amb això en tinc prou.
AGNÈS
| PLATJA DEL TRABUCADOR |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada