TEATRE BESCANÓ. "CONILLET". Clara Segura.
El divendres 1 d'Abril a la nit la Clara Segura va fer una brillant interpretació posant el seu cos, la seva veu i la seva anima a una dona, mare dels nostres díes.
Sóc poc objectiva. La Clara Segura, m'enamora, m'agrada la seva força interpretativa, el que fa t'ho creus, ho viu intensament i fa que el teatre, la seva màgia, sigui del tot certa. Ets creus el que el personatge sent i viu.
En aquesta ocasió, ens mostra una dona al límit de les seves forces. Una dona que és treballadora, mare, esposa, i persona. Ens parla de com la dona actual pot viure la seva maternitat i com diu al final de l'obra "jo sola no puc", ens falta responsabilitzar a les parelles, suport institucional, i més xarxa social. Per què encara que volem ser mares, també som persones, dones que necessitem no "arraconar" les nostres expectatives, les nostres il·lusions...
El text és divertit i empatitzes rapidament en situacions que has pogut viure en primera persona.
La interpretació et fa preguntes, et qüestiona quina mare ets ho has estat, quina persona queda i ets ara.
Però la interpretació va acompanyada per una senzilla escenografia, que impacta i aquesta està molt ben resolta i utilitzada per l'actriu, amb pocs elements sobre l'escenàri pots veure i sentir el que el guió demana.
La direcció, per Marc Martínez, molt ben afinada, segurament ha demanat a l'actriu un treball molt potent, molt des de les entranyes i ella ho ha sabut resoldre.
Des de aquí vull felicitar a en Marc, érem veïns de joves, i ell ja tenia ganes de complir aquest somni, ser actor i director de teatre. Ahir em va fer molt feliç abraçar-lo, i sentir que malgrat els temps que ens ha tocat viure els somnis s'acompleixen.
Sóc poc objectiva. La Clara Segura, m'enamora, m'agrada la seva força interpretativa, el que fa t'ho creus, ho viu intensament i fa que el teatre, la seva màgia, sigui del tot certa. Ets creus el que el personatge sent i viu.
En aquesta ocasió, ens mostra una dona al límit de les seves forces. Una dona que és treballadora, mare, esposa, i persona. Ens parla de com la dona actual pot viure la seva maternitat i com diu al final de l'obra "jo sola no puc", ens falta responsabilitzar a les parelles, suport institucional, i més xarxa social. Per què encara que volem ser mares, també som persones, dones que necessitem no "arraconar" les nostres expectatives, les nostres il·lusions...
El text és divertit i empatitzes rapidament en situacions que has pogut viure en primera persona.
La interpretació et fa preguntes, et qüestiona quina mare ets ho has estat, quina persona queda i ets ara.
Però la interpretació va acompanyada per una senzilla escenografia, que impacta i aquesta està molt ben resolta i utilitzada per l'actriu, amb pocs elements sobre l'escenàri pots veure i sentir el que el guió demana.
La direcció, per Marc Martínez, molt ben afinada, segurament ha demanat a l'actriu un treball molt potent, molt des de les entranyes i ella ho ha sabut resoldre.
Des de aquí vull felicitar a en Marc, érem veïns de joves, i ell ja tenia ganes de complir aquest somni, ser actor i director de teatre. Ahir em va fer molt feliç abraçar-lo, i sentir que malgrat els temps que ens ha tocat viure els somnis s'acompleixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada