IMPRESSIONS D'UN PAISSATGE

St. Pere de Rodes i Port de la Selva

Cada pas que dono per la carena descobreixo la infinitat del paisatge.

Des d'aquí a dalt, tot sembla perfecte, les ombres del monestir amaguen els secrets més antics, com els meus, que són petits i humans. Aquest matí les muntanyes verdes estan vibrant i et fan adonar de la presència de la vida malgrat els contratemps, els mals moments i les inseguretats que tenim les persones.

El monestir ferm, present, altiu, observant les vides que han passat al seu voltant. El miro, tanco els ulls, i el sol escalfa el meu rostre. Intento pensar com era la vida al monestir, com era la vida al poblat de St. Helena. I tot fuig del meu voltant per un moment, per sentir les veus de qui havia estat en aquelles terres abans que jo.

I obro els ulls i el blau intens, difuminat, quasi no em permet veure l'horitzó perfecte que intueixo present. El mar, n'estic tan enamorada del mar, de la seva intensitat i grandesa que em deixa sempre muda de paraules.

Sols puc dir que sempre, sigui des d'on miro el mar, em captiva per sempre més.

(Passeig per la carena de St. Helena a Sant Salvador 1-Novembre-2016