Tú i el mar

Quan mires el mar

torno a recordar els moments de la teva infantesa,

dalt de la barca mirant el mar infinit

com si volguessis abraçar amb els teus ulls foscos

el futur mar inabastable,

com si t'entreguessis a la vida despullat de totes les paraules absurdes.

Ara tornes a mirar, a observar, a voler deixar empremta i

estic segura que per a tu, potser, també és tornar a la infantesa.

En aquest moment sento alegria per veure't endinsat en el mar

en un dia gris i quasi plujos, on el mar reflecteix la teva ànima fill meu.